Jo vaig triar el poema L'oda infinita de Joan Maragall.
L'oda infinita
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.
A l'hora de recitar un poema hem de tenir en compte el to de veu, el ritme, les pauses, la postura del cos, la gesticulació, etc.
En aquest poema crec que era molt important la velocitat i el ritme de recitació tot respectant les pauses dels punts i les comes.
Un cop feta la recitació vam fer una autoavaluació dels aspectes que he esmentat anteriorment.
Un cop feta la recitació vam fer una autoavaluació dels aspectes que he esmentat anteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada